Lo jornalet

De terralhas coma al Neolitic

Dins l’encastre de l’istòria, los calandrons de la classa dels bèlses sosquèron sus l’artesanat al Neolitic. Al Neolitic apareis lo teissut, las banastas al vim e tanben las primièras terralhas. Aquelas d’aquí servissián per lo manjar, la conservacion dels produches…..

Aprèp aver espepissar la tecnica amb l’ajuda d’una reconstitucion, se sèm pelats a una vertadièra realisacion.

Tecnica

1/Dins un primièr temps, faguèrem un redond espés d’un mièg centimètre. Es lo fons del potarron.

2/ Sus aquel redond , estripèrem lo bòrd  amb una cura-dent. Amb la barbotina ( mescla d’aiga e d’argèla), passèrem un pincèl suls rebòrds del redond. Aquela d’aquí servís de pega entre lo fons e los costats

3/Dins un segond temps, bastiguèrem entre 2 e 3 colombins. Servisson a montar los costats pichon a pichon.

4/ Montam los costats amb l’ajuda dels colombins.Los cal faire pegar al fons e los cal pegar los uns contre los autres. Per aquò far, sufís de quichar los costats amb lo crusca-pesolh. Los costats seràn lisses.

Nos manquèt de los faire còire mas en lo daissar secar tranquilament , balha un polit resultat.

Conclusion

Se sèm apercebuts que los òmes del Neolitic  èran pas tan piòts qu’aquò. Remarquèrem qu’èra pas tan simple qu’aquò e que se caliá plan concentrar per capitar de plan. 20180308_123723

Read more

Los mobiles de la classa

PRESENTACION DEL PROJECTE

Farguèrem tres mobiles en tres gropes.

Cada grope èra compausat de sièis personas amb de materials a disposicion. Se sèm partejats lo trabalh. Comencèrem a faire un esquèma.  Puèi, d’unes descopèron las formas e d’autres farguèron  lo montatge.

DE QU’AVEM DE BESONH PER LOS FARGAR:

– Un long baston amb dos traucs

– de fials de ferre

– de palhas

– de mossas de color

– de baguetas

– de cisèls, de tenalhas..

material

 

REALISACION

1/Cal un long baston per i acrocar de fials de fèrre  a la cima

2/ Cal descopar de formas coma: de cèrcles, de cairats, de pastècas, d’arcolans …..

3/Cal estacar aquelas formas ensemble  a la cima dels fials de ferre

4/ Dubrissèm de palhas per amagar qualques fials de ferre e melhorar lo mobile.

5/Abans de pendolar lo mobile, lo devèm equilibrar. Desplaçam las estacas suls baston per que siaga orizontal

.20180109_154429[1]

20180109_154425[1]

20171205_164642[1]

 

Read more

Cossi se fargan las colors?

Bastiguèrem una experiéncia per mostrar que las colors, en se mesclant, fan d’autras colors.

 

Experiéncia:

20170912_143211

1/Metèrem tres veires: 1 amb de liquide blau, 1 amb de liquide roge e lo darrèr amb de liquide jaune.

2/ Entre las tres colors primàrias, placèrem tres veires voides.

3/ Botèrem de « sopalin »‘ que fasian de ponts entre cada veire.

Podèm veire:

Lo « sopalin » a absorbat los liquides colorats. « A begut! » Los liquides an prés los ponts per anar dins los veires voides. Los liquides se son mesclats entr’eles.

Lo resultat:

20170912_163722

Balhèt de colors novèlas. Entre lo roge e lo jaune, avèm l’irange. Entre lo roge e lo blau, avèm lo violet. Entre lo blau e lo jaune, avèm lo verd.

Podèm dire:

Per capilaritat las colors se rejonhan per balhar las colors segondàrias que son : lo verd, lo violet e l’irange.

Read more

Picasso, l’exposicion al Musèu Solatge

ENFANCIA/VIDA

Picassò a l’atge de uèch ans a desenhat un caval amb un òme dessús. A uèch ans, dessenhava mai plan que son paire qu’èra professor de dessenh. Al’ atge de quatòrze ans, a fach una femna a la glèisa. A quatorze ans, solament, es dintrat als « Beaux Arts » , mas i demorèt sonque un an.

Demorèt als « Beaux Arts » sonque un an pr’amor los autres escolans avián 18 ans e las causas qu’ aprenguèt las sabiá jà.

La primièra femna de Picasso es Olga mas divorcèt per Françoise amb qual aguèt dos enfants que

se nomnan Paloma e Claude. Aguèt d’amorosas que se sonavan Marie-Thérèse e Dora Maar.

Camille, Ethan, Emile e Anna

20160831_175015-1

PICASSÒ

CUBISME : Lo cubisme son de formas geometricas assembladas que forman de paisatges, d’òmes, d’objèctes. Utilizèt lo nas triangulari , los uèlhs tampats.

NATURA MÒRTA : La natura mòrta son d’aliments que pausan sus una taula.

LOS MASCÓS AFRICANS : Los reconeissèm amb a lor long nas triangulari.

Tristan, Eulalie, Noé e Perrine

100_7531 20160909_153255

LO SURREALISME

Lo surrealisme sembla a res. Podèm veire çò que volèm. Dins lo tablèu « lo pintre e son modèl» : Lucile vei Picassò amb son modèl sul sèti roge. Dins lo tablèu « Femna lança una pèira », Samuel vei una femna e son escagaròl. Lo surealisme es sa realitat de Picasso .Picasso es original. Perqué es original? Picasso es original perque sos tablèus son estranhes.

Yohan, Lucile, Samuel e Arwen

20160909_145854 20160909_150306

LOS RETRACHES

A pinturat Maria-Theresa. La reconeissèm per sas colors dolças. Aviá una flòta de pèls rossèls. Disiá qu’èra la luna.
I aviá tanben Dora Maar. La representava amb de colors mai foscas.La reconeissèm per son vernís roge.
I a tanben Françoise. Picasso la podiá pas transformar. Era la sola que se setava pas sul fautulh roge .Totes los modèls se setavon sul fautulh roge.

Lucy, Enzo, Thalia, Mayan

20160909_150918

LAS TECNICAS

Picassò pren mantunes mejans per pinturar.
Quand es joiós, pintura amb de colors vivas.
Pendent la guèrra,… pinturava amb de colors mai escuras. Pendent la guèrra, se petaçava per aver de mejans per poder pinturar (amb de boes, de fuèlhas blancas…tot çò que li tombava jos las mans).


100_7514

Read more
X